El tall de la pel·lícula que varem veure durava escassament 2 minuts. Les lectures diferents, aprofundides i argumentades que cadascun de nosaltres ha fet, produeix un efecte multiplicador de durada indefinida.
Perquè cada mirada en singular, focalitza l’atenció en coses particulars també. Les interpretacions aleshores esdevenen diverses, diferents, convergents, contraposades... En tot cas múltiples!. Lluny de la possibilitat de categoritzar-les en bones, dolentes, correctes o incorrectes.
Les argumentacions guarden estricta relació amb allò que ens representa, amb els valors, els principis, el respecte vers la pròpia cultura i la dels altres que cadascun de nosaltres alimenta. En realitat hem reproduït en microcosmos, un debat tan complex com apassionant, on el que està en joc, és una manera nova de veure’ns i de mirar els altres. I ens costa tant!!.
Els temes “tècnics” del debat són la part menys “glamorosa” de la posada en escena: es fa feixuc!. Moltes intervencions que es produeixen a deshora ( per començar i senyalar responsables, les meves mateixes). Haver d’intervenir forçosament un determinat nombre de vegades, sense límits en l’extensió... Ha estat difícil acompassar el ritme i fer un debat àgil.
Hem quedo però, amb la riquesa d’opinions i sentiments, amb aquesta sensació que l’escola pot i cal, que faci passes a favor de la gent, de tota la gent. Que és possible i necessari la construcció d’un nou currículum que inclogui tothom i el faci sentir a prop i pertinent.
I per acabar, ha estat una bona oportunitat per aclarir i aprendre a col·locar termes al seu lloc, a diferenciar entre multiculturalitat i interculturalitat, amb tota la gama de matisos.
Perquè cada mirada en singular, focalitza l’atenció en coses particulars també. Les interpretacions aleshores esdevenen diverses, diferents, convergents, contraposades... En tot cas múltiples!. Lluny de la possibilitat de categoritzar-les en bones, dolentes, correctes o incorrectes.
Les argumentacions guarden estricta relació amb allò que ens representa, amb els valors, els principis, el respecte vers la pròpia cultura i la dels altres que cadascun de nosaltres alimenta. En realitat hem reproduït en microcosmos, un debat tan complex com apassionant, on el que està en joc, és una manera nova de veure’ns i de mirar els altres. I ens costa tant!!.
Els temes “tècnics” del debat són la part menys “glamorosa” de la posada en escena: es fa feixuc!. Moltes intervencions que es produeixen a deshora ( per començar i senyalar responsables, les meves mateixes). Haver d’intervenir forçosament un determinat nombre de vegades, sense límits en l’extensió... Ha estat difícil acompassar el ritme i fer un debat àgil.
Hem quedo però, amb la riquesa d’opinions i sentiments, amb aquesta sensació que l’escola pot i cal, que faci passes a favor de la gent, de tota la gent. Que és possible i necessari la construcció d’un nou currículum que inclogui tothom i el faci sentir a prop i pertinent.
I per acabar, ha estat una bona oportunitat per aclarir i aprendre a col·locar termes al seu lloc, a diferenciar entre multiculturalitat i interculturalitat, amb tota la gama de matisos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario