Una experiència dual i controvertida: la creació de la webquest.
Dual perquè la feina de les tres components del grup s’ha mogut fins al final del procés, entre l’experiment tecnològic i la producció didàctica.
I controvertida, perquè l’eina tecnològica, del tot interessant des del punt de vista pedagògic, és molt qüestionable quant a facilitat d’ús i seguretat.
Només apuntar que, com hem constatat ha passat amb altres companys, ja en les darreries del treball i ultimant detalls, la proposta amb adreça web inclosa, va desaparèixer com per art d’encantament...(?).
Si em centro en la part més conceptual de l’experiència, és a dir en la creació d’una proposta didàctica, el primer que cal remarcar, és que de seguida ens varem posar d’acord que fos una proposta adreçada a l’alumnat d’ESO. Òbviament que treballés des de i per l’educació intercultural. Segurament molt animades a fer-ho en profunditat i proposant un nivell d’interculturalitat que pretén ser fort...amb les lògiques limitacions que comporta el fer-ho al marge de la coneixença real de la inserció contextual de la proposta didàctica: quin i com és el centre on succeirà l’activitat, quin és el seu equip docent, quins valors sustenten la institució, quina interelació tenen amb les famílies, amb l’entorn... Per tant amb veu baixa, no sigui cas que la “circumstància” ens aturi els peus de cop!.
El nostre projecte és diu “Quién eres, quién soy” . I aposta pel coneixement mutu entre companys, com a pràctica immillorable per desmuntar prejudicis i acceptar les diferències, sense perdre la nostra singularitat. Mitjançant l’aparellament d’alumnes volem constatar que el diàleg constant ens permet comprendre que hi ha tantes maneres de viure, com persones al món, que als grups, a tots els col·lectius humans, siguin d’on siguin, els uneix una sèrie de trets culturals comuns, però que a la pràctica cadascú, cada persona, és única i diferent.
I que és el valor d’aquesta diferència, el que fa apassionant les relacions, els aprenentatges i les experiències, però també que és només des del respecte i l’acceptació d’aquesta veritat que serà possible construir una altra manera de relacionar-nos i d’interpretar el món i la vida.
Així hem volgut treballar conceptes com diversitat, acceptació, respecte, escolta activa, acord, diàleg, comunicació, autoestima, sentit de pertinença, convivència, ciutadania, tolerància...encara que des d’una òptica molt pràctica i funcional, on els conceptes reals manegats són quina és la teva família, què t’agrada fer, quin és el teu plat preferit, on jugues, com estudies, com és diu el teu poble, quins són els teus amics o juguem plegats al pati.
Perquè per a construir un nou currículum que ens inclogui, que inclogui tothom, només cal parar l’orella i tenir la determinació d’esmenar el que calgui: És només la realitat que s’imposa, tossuda i clara com és.
I pel que fa a l’elaboració de la webquest remarcar que sense la Cristina i la Paloma les meves companyes de grup...no sé pas encara com estaria!.
Però vaja, diem que la part més metodològica l’hem anat resolent seguint el model proposat a l’aula i la part més tecnològica amb el mètode d’assaig error tan difós i de tant èxit!.
Per últim, referir-me a l’utilitat educativa i les implicacions vers un model positiu d’educació intercultural d’aquest format:
Per a mi rauen sobretot en la possibilitat de fer “xarxa”, mitjançant la xarxa per excel·lència. La nostra feina, la manera d’enfocar-la, el treball realitzat, el procés, les conclusions...tot està a l’abats de tothom. El que obre la possibilitat d’obrir camins cap a noves maneres d’entendre l’educació i afavoreix la reflexió cap a la modificació d’un currículum escolar que pugui a la llarga, reflectir una educació intercultural en els seus continguts, eines didàctiques, metodologia i avaluació.
Tant debò amb aquest tipus de proposta trenquem la homogeneïtat del model i comencem a evitar l’aculturació de l’alumnat nouvingut i l’inici de possibles conflictes posteriors.
http://phpwebquest.org/newphp/webquest/soporte_tabbed_w.php?id_actividad=8841&id_pagina=1
I controvertida, perquè l’eina tecnològica, del tot interessant des del punt de vista pedagògic, és molt qüestionable quant a facilitat d’ús i seguretat.
Només apuntar que, com hem constatat ha passat amb altres companys, ja en les darreries del treball i ultimant detalls, la proposta amb adreça web inclosa, va desaparèixer com per art d’encantament...(?).
Si em centro en la part més conceptual de l’experiència, és a dir en la creació d’una proposta didàctica, el primer que cal remarcar, és que de seguida ens varem posar d’acord que fos una proposta adreçada a l’alumnat d’ESO. Òbviament que treballés des de i per l’educació intercultural. Segurament molt animades a fer-ho en profunditat i proposant un nivell d’interculturalitat que pretén ser fort...amb les lògiques limitacions que comporta el fer-ho al marge de la coneixença real de la inserció contextual de la proposta didàctica: quin i com és el centre on succeirà l’activitat, quin és el seu equip docent, quins valors sustenten la institució, quina interelació tenen amb les famílies, amb l’entorn... Per tant amb veu baixa, no sigui cas que la “circumstància” ens aturi els peus de cop!.
El nostre projecte és diu “Quién eres, quién soy” . I aposta pel coneixement mutu entre companys, com a pràctica immillorable per desmuntar prejudicis i acceptar les diferències, sense perdre la nostra singularitat. Mitjançant l’aparellament d’alumnes volem constatar que el diàleg constant ens permet comprendre que hi ha tantes maneres de viure, com persones al món, que als grups, a tots els col·lectius humans, siguin d’on siguin, els uneix una sèrie de trets culturals comuns, però que a la pràctica cadascú, cada persona, és única i diferent.
I que és el valor d’aquesta diferència, el que fa apassionant les relacions, els aprenentatges i les experiències, però també que és només des del respecte i l’acceptació d’aquesta veritat que serà possible construir una altra manera de relacionar-nos i d’interpretar el món i la vida.
Així hem volgut treballar conceptes com diversitat, acceptació, respecte, escolta activa, acord, diàleg, comunicació, autoestima, sentit de pertinença, convivència, ciutadania, tolerància...encara que des d’una òptica molt pràctica i funcional, on els conceptes reals manegats són quina és la teva família, què t’agrada fer, quin és el teu plat preferit, on jugues, com estudies, com és diu el teu poble, quins són els teus amics o juguem plegats al pati.
Perquè per a construir un nou currículum que ens inclogui, que inclogui tothom, només cal parar l’orella i tenir la determinació d’esmenar el que calgui: És només la realitat que s’imposa, tossuda i clara com és.
I pel que fa a l’elaboració de la webquest remarcar que sense la Cristina i la Paloma les meves companyes de grup...no sé pas encara com estaria!.
Però vaja, diem que la part més metodològica l’hem anat resolent seguint el model proposat a l’aula i la part més tecnològica amb el mètode d’assaig error tan difós i de tant èxit!.
Per últim, referir-me a l’utilitat educativa i les implicacions vers un model positiu d’educació intercultural d’aquest format:
Per a mi rauen sobretot en la possibilitat de fer “xarxa”, mitjançant la xarxa per excel·lència. La nostra feina, la manera d’enfocar-la, el treball realitzat, el procés, les conclusions...tot està a l’abats de tothom. El que obre la possibilitat d’obrir camins cap a noves maneres d’entendre l’educació i afavoreix la reflexió cap a la modificació d’un currículum escolar que pugui a la llarga, reflectir una educació intercultural en els seus continguts, eines didàctiques, metodologia i avaluació.
Tant debò amb aquest tipus de proposta trenquem la homogeneïtat del model i comencem a evitar l’aculturació de l’alumnat nouvingut i l’inici de possibles conflictes posteriors.
http://phpwebquest.org/newphp/webquest/soporte_tabbed_w.php?id_actividad=8841&id_pagina=1
No hay comentarios:
Publicar un comentario