Enfrontar-te a noves eines i recursos, sobretot quan aquests són tecnològics, sempre suposa un repte. Quan a més cal fer-ho a partir de determinats conceptes, entenent-los, utilitzant de manera encertada i coherent els seus continguts, el repte és duplica. Si a més el treball ha de ser cooperatiu, comptant amb les opinions, les aportacions i l’acord del grup estem ja pel triplet, talment com el club de moda. Però per a convertir tot aquest pac en un veritable esforç, l’aposta més arriscada ha estat fer-ho públic!.Vaig dir en un inici que tenia poques expectatives vers el blog. Volia dir, és clar, vers el meu blog. Espero haver acomplert, encara que sigui una mica...
Però no puc estar de dir que alguns dels blogs dels meus companys han estat de gran ajuda!: el treball compartit i transparent ha fet més planer i interessant el procés.
Així la PAC2 va suposar descobrir una nova eina digital que al final ha resultat amigable i engrescadora, però que d’entrada -no m’enganyaré-, em va fer una mandra considerable.
Com que per entendre com calia enfocar la feina varem estar “obligades” a tafanejar moltes webquest, hem afegit a la pròpia experiència, l’experiència de companys de professió més “savis” i llençats que nosaltres. Ara podem dir que ja estem nosaltres també “en línia”.
D’aquesta eina m’agrada l’estructura perquè obliga al llenguatge directa amb l’alumnat o el professorat, perquè és seqüencial, perquè esmicola el treball cooperatiu i els rols de cadascú i els fa senzills i possibles, perquè té l’avantatge, si es treballa una mica bé, d’adreçar-te directament als lloc d’interès i utilitat per la feina comuna.
I sobretot trobo útil la immensa possibilitat que ofereix de compartir coneixements. De posar-los a l’abast d’altres escoles i centres. Moltes d’aquestes propostes insinuen, quan no tracen, una nova pràctica educativa intercultural que pot ser imitada per altres. Sé que no és el millor dels processos per arribar a canviar conductes i currículums, però entenc que és un primer pas que d’una o altra manera, ens ha d’abocar a la reflexió del què fem a l’aula i de com ho fem.
De la PAC3 hem quedo amb l’aprenentatge del rol de catalogador que ens ha ofert. Moltes de les propostes visitades són interessants i la tendència és a acceptar-les totes com a “bones”. Però la fitxa de catalogació ens proposa una mirada més crítica, ens delimita els camps d’atenció, acota cada pas de la tasca i ens fa recapacitar sobre la idea global que ens formen en la lectura somera dels projectes. És una bona eina també la fitxa!. La tindrem a mà per anar analitzant altres recursos que de ben segur trobem a la xarxa. I de pas, no hem pogut evitar anar valorant la pròpia webquest. Però no és el moment de capficar-se..., ja se sap que l’experiència és un grau, la propera sortirà millor!.
De tot aquest embolic i feina i esforç i satisfacció -perquè no dir-ho?-en trec algunes conclusions:
- Que el treball compartit sempre és més enriquidor, encara i quan els resultats no siguin els que havíem imaginat.
- Que per proposar feines cooperatives a l’alumnat hem d’entendre què vol dir, quin esforç demana i com es fa. Construir és una paraula tan gran, tan plena i tan carregada de valors que val al pena tenir-la sempre a mà i no oblidar el seu abast al món educatiu. Sobretot quan la fita és aconseguir una pràctica educativa intercultural.
- Que quasi bé sempre és necessari precisar els termes i amb ells el seu significat per modificar actituds, valors, conductes i accions i en aquest sentit val la pena repassar conceptes com diversitat, etnocentrisme, relativisme, multiculturalitat, interculturalitat, i desgranar la proposta implícita i explícita de cadascun d’ells. I observar les diferències, i valorar-les...I triar!. I prendre consciència que triar vol dir actuar fins i tot quan ens inhibim en l’acció o l’opinió.
- Que la via per al canvi és el mateix procés de canvi i que ara tenim alguns elements i coneixements més per a poder proporcionar a alumnat i a companys.
Hem arribat al final. Ha estat un plaer i un esforç el viatge. O a la inversa que crec que és més sincer: ha esta un esforç i un plaer.
No hay comentarios:
Publicar un comentario