VALORACIÓ PAC 2 I PAC 3 I CLOENDA

Enfrontar-te a noves eines i recursos, sobretot quan aquests són tecnològics, sempre suposa un repte. Quan a més cal fer-ho a partir de determinats conceptes, entenent-los, utilitzant de manera encertada i coherent els seus continguts, el repte és duplica. Si a més el treball ha de ser cooperatiu, comptant amb les opinions, les aportacions i l’acord del grup estem ja pel triplet, talment com el club de moda. Però per a convertir tot aquest pac en un veritable esforç, l’aposta més arriscada ha estat fer-ho públic!.

Vaig dir en un inici que tenia poques expectatives vers el blog. Volia dir, és clar, vers el meu blog. Espero haver acomplert, encara que sigui una mica...
Però no puc estar de dir que alguns dels blogs dels meus companys han estat de gran ajuda!: el treball compartit i transparent ha fet més planer i interessant el procés.

Així la PAC2 va suposar descobrir una nova eina digital que al final ha resultat amigable i engrescadora, però que d’entrada -no m’enganyaré-, em va fer una mandra considerable.
Com que per entendre com calia enfocar la feina varem estar “obligades” a tafanejar moltes webquest, hem afegit a la pròpia experiència, l’experiència de companys de professió més “savis” i llençats que nosaltres. Ara podem dir que ja estem nosaltres també “en línia”.

D’aquesta eina m’agrada l’estructura perquè obliga al llenguatge directa amb l’alumnat o el professorat, perquè és seqüencial, perquè esmicola el treball cooperatiu i els rols de cadascú i els fa senzills i possibles, perquè té l’avantatge, si es treballa una mica bé, d’adreçar-te directament als lloc d’interès i utilitat per la feina comuna.
I sobretot trobo útil la immensa possibilitat que ofereix de compartir coneixements. De posar-los a l’abast d’altres escoles i centres. Moltes d’aquestes propostes insinuen, quan no tracen, una nova pràctica educativa intercultural que pot ser imitada per altres. Sé que no és el millor dels processos per arribar a canviar conductes i currículums, però entenc que és un primer pas que d’una o altra manera, ens ha d’abocar a la reflexió del què fem a l’aula i de com ho fem.

De la PAC3 hem quedo amb l’aprenentatge del rol de catalogador que ens ha ofert. Moltes de les propostes visitades són interessants i la tendència és a acceptar-les totes com a “bones”. Però la fitxa de catalogació ens proposa una mirada més crítica, ens delimita els camps d’atenció, acota cada pas de la tasca i ens fa recapacitar sobre la idea global que ens formen en la lectura somera dels projectes. És una bona eina també la fitxa!. La tindrem a mà per anar analitzant altres recursos que de ben segur trobem a la xarxa. I de pas, no hem pogut evitar anar valorant la pròpia webquest. Però no és el moment de capficar-se..., ja se sap que l’experiència és un grau, la propera sortirà millor!.

De tot aquest embolic i feina i esforç i satisfacció -perquè no dir-ho?-en trec algunes conclusions:

• Que el treball compartit sempre és més enriquidor, encara i quan els resultats no siguin els que havíem imaginat.



• Que per proposar feines cooperatives a l’alumnat hem d’entendre què vol dir, quin esforç demana i com es fa. Construir és una paraula tan gran, tan plena i tan carregada de valors que val al pena tenir-la sempre a mà i no oblidar el seu abast al món educatiu. Sobretot quan la fita és aconseguir una pràctica educativa intercultural.



• Que quasi bé sempre és necessari precisar els termes i amb ells el seu significat per modificar actituds, valors, conductes i accions i en aquest sentit val la pena repassar conceptes com diversitat, etnocentrisme, relativisme, multiculturalitat, interculturalitat, i desgranar la proposta implícita i explícita de cadascun d’ells. I observar les diferències, i valorar-les...I triar!. I prendre consciència que triar vol dir actuar fins i tot quan ens inhibim en l’acció o l’opinió.



• Que la via per al canvi és el mateix procés de canvi i que ara tenim alguns elements i coneixements més per a poder proporcionar a alumnat i a companys.
  
  Hem arribat al final. Ha estat un plaer i un esforç el viatge. O a la inversa que crec que és més sincer: ha esta un esforç i un plaer.

4. AVALUACIÓ DE RECURSOS

2.VISITA A ALTRES WEBQUEST DE COMPANYS D'AULA

Felicito a les companyes Cristina, Marta I Neus per la seva webquest!

"I tu què creus?. Estereotips als centres educatius"

http://www.phpwebquest.org/catala/webquest/soporte_tabbed_w.php?id_actividad=3672&id_pagina=1

L’heu adreçat a la formació del professorat com a eina de reflexió entorn la pràctica educativa intercultural, partint dels propis estereotips i intentant superar-los a mesura que en prenem consciència.

M’agrada perquè és una proposta valenta, pocs de nosaltres ens hem atrevit a adreçar-nos a la resta de professionals i hem optat per una proposta a l’alumnat. Ho sigui que d’entrada i només per aquest primer risc, teniu la meva admiració.
A més, la trobo molt ben treballada, amb un esforç important per donar eines concretes del què i el com desenvolupar la proposta.

Destaco el treball aprofundit en cadascun dels apartats -acompanyant l’enunciat sempre heu ofert la concreció de l’eina-; la bona proposta de la gestió del treball cooperatiu i el treball de cerca d’enllaços adients i de fàcil maniobrabilitat.

M’agradat molt i molt la proposta de la Núria i la Isabel:

“Tots som un tros de tots”

http://www.phpwebquest.org/catala/webquest/soporte_tabbed_w.php?id_actividad=3592&id_pagina=1

Adreçada a l’alumant de 1er d’ESO. Molt original i entroncada en les diverses àrees curriculars.
L’ús de la poesia, va directe al món dels sentiments. És un inici immillorable per treballar la interculturalitat: ja sabem ara com condicionen les emocions, els nostres judicis, conductes i valors.

Parteix de la comprensió de les parts per a arribar al tot i de la comprovació que la barreja és inherent a la condició humana. Crec que es tracta d’una proposta d’interculturalitat forta i seriosa, més enllà del treball divertit o simplement motivador.
Han fet un bon repartiment de tasques i funcions a desenvolupar; són a més engrescadores i significatives. Penso que les activitats són possibilites i atractives , però insisteixo, tenen un caràcter formal i acadèmic que trobo molt interessant.

Finalment comentar que és una webquest que convida a la lectura perquè l’estètica és molt bonica, és clara i ben estructurada.

Una proposta del tot recomanable!.

1. INFORME DE LA WEBQUEST ANALITZADA

El treball que ens ofereixen la Beatriu i la Roser, la proposta en línia que he valorat, és un bon recurs per treballar per i des d'una òptica intercultural a les aules. El mateix títol és una invitació a l’experiència positiva:

"TINC UN NOU AMIC!"

http://www.xtec.net/~bpalau2/webquest%20bea%20i%20roser/indexwq.htm

Per argumentar el projecte quant a valor educatiu i formatiu en el seu conjunt:

• Parteixen del que ja sabem i ens qüestionen per saber-ne més: activen els coneixements previs en un procés de construcció personal.
• Totes les activitats pensades al projecte situen l’alumne, cadascun d’ells, en primera persona, com a subjectes actius de l’acció. Han de ser propositius. I no de qualsevol manera sinó des del punt de vista de l’investigador. De la persona curiosa que son, del voler saber i entendre allò que succeeix al seu entorn.
• Tots tenen un paper actiu i decisiu: la seva aportació al grup és necessària i important.El treball és cooperatiu, obliga per tant al treball en equip, a la presa d’acords mitjançant el diàleg. El resultat final, depèn de l’aportació individual al conjunt i de la reelaboració entre tots. Es treballa per una fita comuna que a més afectarà a tercers: els alumnes que acolliran a l’aula, com a nous companys.
• L’activitat (totes elles) tenen un caràcter funcional que tothom pot entendre i afegir a la motxilla com a part del bagatge personal i grupal.
• Els objectius i continguts que es treballen estan trenats al currículum, formen part de diverses àrees instrumentals imprescindibles en el desenvolupament de les capacitats cognitives de l’alumnat. Es dota doncs, de significació tot el procés d’ensenyament – aprenentatge, mentre al temps es modifica la visió etnocèntrica de la que partim.
• Les activitats creatives permeten l’expressió de sentiments i emocions que afavoreixen les reaccions empàtiques perquè regulen i influeixen les nostres actituds i accions.
• Les dinàmiques de grup ofereixen un marc immillorable pel mutu coneixement, pel diàleg i l’acord.
• Els recursos organitzatius i manipulatius emprats (gravacions, explicació de contes, cançons, treball cooperatiu, preparació d’àpats etc.) permeten un treball i una producció tangible de la que sentir-se'n satisfet.
  

Per argumentar el projecte quant a educació intercultural:

• Tenim la possibilitat de reflexionar activament sobre les nostres creences: de cop trobem que n’hi ha d’altres, moltes, diverses i importants com les nostres.
• Trenquem estereotips sense la voluntat de trencar criteris: és la realitat que s’imposa, no hi ha veritats absolutes. Som com som, venim d’on venim.
• No serveixen els estàndards: cal cercar informació, contrastar-la. El respecte vers allò que no ens és propi en el punt de partida de tota l’activitat.
• Treballem l’empatia, el saber posar-nos al lloc de l’altre des d’una perspectiva real, sense judicis: volem descobrir, necessitem saber i conèixer una nova realitat i els prejudicis serveixen de poc per a investigar.
• Partim d’una situació plaent, sense conflicte inicial: no cal resoldre cap problema, l’activitat és neutral i el que cerquem és oferir una bona acollida a persones que encara desconeixem.
• El treball col·laboratiu ens permet interactuar amb altres companys, tots ells amb les seves pròpies diferències!.
• La inclusió de tot l’alumnat està a l’arrel del projecte sense necessitat de discursos conceptuals no suportats en accions concretes.
• Les activitats permeten potenciar la convivència perquè es treballa des de l’acceptació de la diversitat com a valor positiu. I afavoreixen així, l’autoestima de les persones nouvingudes.
• Potencia la capacitat de comunicació entre persones amb diferents cultures.
• Potencia la necessitat d’interactuar amb persones que son de cultures diferents i per tant treballa a favor de l’adquisició d’actituds favorables a la diversitat cultural.
  

La webquest que hem elaborat

El nostre projecte és diu “Quién eres, quién soy” .

http://phpwebquest.org/newphp/webquest/soporte_tabbed_w.php?id_actividad=8841&id_pagina=1


Els aspectes més destacats:

Vol potenciar l’intercanvi personal, la mútua coneixença entre companys d’aula. Partint del coneixement i reconeixement de l’altra persona, trenquem prejudicis i estereotips i ens capacitem per viure en pluralitat i conviure acceptant la diversitat cultural.

Dos companys d’aula s’aparellen i comencem una “investigació” a fons sobre l’altre. Es tracta de descobrir qui tenim al davant, allò que ens diferència i allò que ens apropa.

Dialogant aprenem que ens cal entendre’ns i intentar comprendre’ns. Que sempre hi ha coses comunes i coses particulars. Constatem les diferències però també les similituds. I aprenem a prendre consciència que hi ha un espai de tots on cal pactar uns principis col·lectius que cal respectar per viure en igualtat.

Hi ha una sèrie de tasques, set en total, que han de fer plegats. En l’activitat i el joc coneixeran el company/nya.

A partir d’aquesta diferència que ens fa ser qui som -jo-, sovint hi cabran els altres, perquè coincidint o no en les nostres afeccions o afectes, sabrem respectar-los.

Finalment caldrà una posada en comú i l’esforç de sintetitzar els”descobriments” fets per exposar-ho a la resta de la classe.

Si partim de tots per construir significativament el procés d’ensenyament –aprenentatge, treballem un principi d’equitat del tot necessari, obviem l’etnocentrisme occidental que durant tant de temps ens ha reportat tant dolents resultats i treballem per evitar cap mena d’exclusió i per conseqüent per superar una caduca educació compensatòria.

3. Seguiment i evolució de la WebQuest

Una experiència dual i controvertida: la creació de la webquest.

Dual perquè la feina de les tres components del grup s’ha mogut fins al final del procés, entre l’experiment tecnològic i la producció didàctica.

I controvertida, perquè l’eina tecnològica, del tot interessant des del punt de vista pedagògic, és molt qüestionable quant a facilitat d’ús i seguretat.
Només apuntar que, com hem constatat ha passat amb altres companys, ja en les darreries del treball i ultimant detalls, la proposta amb adreça web inclosa, va desaparèixer com per art d’encantament...(?).

Si em centro en la part més conceptual de l’experiència, és a dir en la creació d’una proposta didàctica, el primer que cal remarcar, és que de seguida ens varem posar d’acord que fos una proposta adreçada a l’alumnat d’ESO. Òbviament que treballés des de i per l’educació intercultural. Segurament molt animades a fer-ho en profunditat i proposant un nivell d’interculturalitat que pretén ser fort...amb les lògiques limitacions que comporta el fer-ho al marge de la coneixença real de la inserció contextual de la proposta didàctica: quin i com és el centre on succeirà l’activitat, quin és el seu equip docent, quins valors sustenten la institució, quina interelació tenen amb les famílies, amb l’entorn... Per tant amb veu baixa, no sigui cas que la “circumstància” ens aturi els peus de cop!.

El nostre projecte és diu “Quién eres, quién soy” . I aposta pel coneixement mutu entre companys, com a pràctica immillorable per desmuntar prejudicis i acceptar les diferències, sense perdre la nostra singularitat. Mitjançant l’aparellament d’alumnes volem constatar que el diàleg constant ens permet comprendre que hi ha tantes maneres de viure, com persones al món, que als grups, a tots els col·lectius humans, siguin d’on siguin, els uneix una sèrie de trets culturals comuns, però que a la pràctica cadascú, cada persona, és única i diferent.

I que és el valor d’aquesta diferència, el que fa apassionant les relacions, els aprenentatges i les experiències, però també que és només des del respecte i l’acceptació d’aquesta veritat que serà possible construir una altra manera de relacionar-nos i d’interpretar el món i la vida.

Així hem volgut treballar conceptes com diversitat, acceptació, respecte, escolta activa, acord, diàleg, comunicació, autoestima, sentit de pertinença, convivència, ciutadania, tolerància...encara que des d’una òptica molt pràctica i funcional, on els conceptes reals manegats són quina és la teva família, què t’agrada fer, quin és el teu plat preferit, on jugues, com estudies, com és diu el teu poble, quins són els teus amics o juguem plegats al pati.
Perquè per a construir un nou currículum que ens inclogui, que inclogui tothom, només cal parar l’orella i tenir la determinació d’esmenar el que calgui: És només la realitat que s’imposa, tossuda i clara com és.

I pel que fa a l’elaboració de la webquest remarcar que sense la Cristina i la Paloma les meves companyes de grup...no sé pas encara com estaria!.
Però vaja, diem que la part més metodològica l’hem anat resolent seguint el model proposat a l’aula i la part més tecnològica amb el mètode d’assaig error tan difós i de tant èxit!.

Per últim, referir-me a l’utilitat educativa i les implicacions vers un model positiu d’educació intercultural d’aquest format:
Per a mi rauen sobretot en la possibilitat de fer “xarxa”, mitjançant la xarxa per excel·lència. La nostra feina, la manera d’enfocar-la, el treball realitzat, el procés, les conclusions...tot està a l’abats de tothom. El que obre la possibilitat d’obrir camins cap a noves maneres d’entendre l’educació i afavoreix la reflexió cap a la modificació d’un currículum escolar que pugui a la llarga, reflectir una educació intercultural en els seus continguts, eines didàctiques, metodologia i avaluació.

Tant debò amb aquest tipus de proposta trenquem la homogeneïtat del model i comencem a evitar l’aculturació de l’alumnat nouvingut i l’inici de possibles conflictes posteriors.

http://phpwebquest.org/newphp/webquest/soporte_tabbed_w.php?id_actividad=8841&id_pagina=1